CONEGUEM ALS TÈCNICS: MINIS

En aquesta nova entrada, us parlarem dels entrenadors equips minis del club. Per la banda del bloc femení, tenim la Lídia Giménez portant el mini A. La seva ajudant és la Carla Ferré, de qui ja us vam parlar a l'entrada "Coneguem als tècnics II".

L'equip mini B està entrenat per la Laia Fernàndez, ajudada per en Pere Barnaus.

Pel què fa als masculins, tenim 3 equips a la EBSF, el mini A entrenat per Miquel Moliner, amb el Pau Morales d'ajudant. El mini B té com a màxim responsable al Gerard Berengueras, ajudat per Ferran Mateu i Marc Rodríguez. Finalment, en Carles Casero és qui controla les operacions al mini verd.

Us donem 4 pinzellades de cadascú d'ells i també sabrem què pensen d'alguns aspectes del seu treball amb nens i nenes de 10 i 11 anys.

Lídia Giménez 

(Manresa, 1992)

Vaig començar entrenant al Paidos als 16 anys, però per estudis ho vaig haver de deixar. La temporada passada vaig tornar-hi per fer d'ajudant del cadet del Bages Femení.

Laia Fernàndez 

(Manresa, 1988)

Vaig començar a entrenar amb 16 anys, a nenes de 1r i 2n de primària (escola de bàsquet) de l’Escola Paidos. Allí vaig estar dos anys, amb les mateixes nenes que més tard les vaig entrenar a pre-mini. Quan vaig començar la universitat vaig passar a entrenar l’escola de bàsquet del CBiUM i a fer d’ajudant de l’Infantil d’aquest mateix club. Un cop acabada la carrera vaig passar a ser preparadora física dels equips cadets i juniors masculins del i a entrenar un equip mini del CBiUM. Després d’estar dos anys al Manresa vaig passar a ser coordinadora de l’A.E. Sallent i entrenadora del pre-mini femení. I finalment aquest any estic entrenant el mini B femení de Paidos Sallent, el cadet femení preferent d'ASFE i fent la preparació física del Sénior femení.

Gerard Berengueras, el primer per l'esquerra

Gerard Berengueras

(Manresa, 1987)

El meu inici com entrenador va ser al Paidos, fent de 2on entrenador de diferents equips, d'això ara ja ha plogut bastant. Per problemes de imcompabilitat amb els estudis vaig haver d'estar uns anys sense entrenar ja que no m'ho podia compaginar. Després vaig estar dos anys portant un equip cadet a Sant Vicenç de Castellet i també dos anys portant els minis de Navarcles. Fins que l'any passat vaig tornar a venir al Paidos on actualment dirigeixo el mini b.

Carles Casero, a l'esquerra i Miquel Moliner al centre.

Miquel Moliner

(Manresa, 1990)

Els meus inicis van ser l’any 2004. Vaig començar fent de segon entrenador a l’escola PAIDOS fins el 2008 en diferents equips de categories des de pre-mini fins a infantil. Després vaig assumir el repte de fer de primer entrenador d’un pre-mini de bon nivell i fins a l’actualitat en categories fins a infantil.

Carles Casero

(St Fruitós de Bages, 1991)

Vaig començar a l'edat de 15 anys com a ajudant a l'escola de bàsquet al Paidos, entrenant als mes petits de tots. Un parell d'anys mes tard vaig entrar en dinàmica de segon entrenador durant uns quants anys entrenant en diferents categories com són premini i mini masculí de 1r i 2n any i també en preinfantil masculí. Després de tants anys de experiència i aprenentatge l'any passat vaig començar com a entrenador principal en categoria mini. A part de l'escola paidos i l'EBSF he ajudat com a segon entrenador i delegat a l'ASFE en categoria de cadet masculí durant dos anys.
 

Ara que ja els coneixem una mica, anem a veure què pensen sobre la seva tasca com a entrenadors de formació. Els hem preguntat sobre alguns aspectes que creiem importants.

Li preguntem a la Lídia Giménez com es pot atraure a les nenes perquè juguin a bàsquet, ja que és complicat fer equips femenins. "Crec que una de les coses que més poden cridar l'atenció a les nenes per començar a jugar a bàsquet és que vegin el "bon rollo" que hi ha dins d'un equip de bàsquet" -ens comenta- "i el sentiment d'equip i de grup que es crea quan comparteixes una temporada sencera am les mateixes persones, com una gran família".

Pel què fa a quins valors s'han de transmetre en aquestes edats, en Miquel Moliner ens destaca que "La categoria de mini és per a mi, la millor edat en la qual es poden educar els nens, deixant de banda les qualitats basquetbolistiques que vulguem ensenyar i/o millorar. Hi ha d’haver uns valors comuns per a tots els nens i nenes en aquesta etapa de formació.

Entrant al detall, ens diu que "L’etapa de mini inclou dos anys i és l’inici del bàsquet amb un nivell de caire mes competitiu. Això, normalment, acostuma a ser un problema ja que els nens deixen de venir a fer jocs de bàsquet i comencen a venir a competir. Aquesta pressió afegida tant per pares, entrenadors i per la lliga fa que els nens molts cops deixin de disfrutar i es centrin només en guanyar. Aquí intervé l’entrenador. Com a responsable del grup ets l’encarregat que els nens disfrutin del bàsquet com un esport: respectin els propis companys, als rivals, als arbitres i aprenguin a saber perdre".

En quant als conceptes de joc, el Carles Casero explica que "els 3 aspectes més importants del joc a treballar durant l'edat de mini són en primer lloc la tècnica individual, sobretot el bot i el domini de pilota. En segon lloc els conceptes bàsics del joc, tant en atac com en defensa. Conceptes en atac seria jugar oberts i amb espai i el passar i tallar.  Per part dels conceptes defensius podriem incloure la defensa tota pista o el balanç defensiu, sempre després d'atacar s'ha de defensar (tots ataquem, tots defensem). I l'últim aspecte important és el treball sense pilota, és important saber com moures sense bola per poder ajudar al company donant espai o per rebre la mateixa pilota.

El Gerard Berengueras i la Laia Fernàndez són llicenciats en educació fisica, i els preguntem per temes com el mètode d'entrenament i la preparació física en edats mini. El primer, ens comenta que en aquesta edat penso que és brutal la capacitat d'aprenentatge que tenen tots els nens, ja que els hi pots ensenyar qualsevol aspecte del joc i ho aprenen amb molta facilitat, ja que són com "esponges". També cal dir que s'ha d'ensenyar de forma correcte ja que si agafen manies en aquestes edats llavors en edats més avançades costa molt treure aquests mal hàbits adquirits".

La segona afirma que "es pot fer físic a edat de mini però s’ha de saber què i com. Molta gent quan sent la paraula “físic” de seguida pensa en córrer i peses. La preparació física va molt més enllà de tot això, parla de cada una de les nostre habilitats i capacitats motrius. Cada jugador/a desenvolupa alguna d’aquestes capacitats. A mini, concretament, s’ha de treballar la coordinació (braços-cames), el temps de reacció i la presa de decisions, ja que són els dos aspectes que el jugador/a estarà desenvolupant. Per a fer-ho, podem fer diversos exercicis, i podem utilitzar l’escala de coordinació, les anelles, els cons… per una banda i els diferents estímuls per l’altra".